image1Però vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, poble que Déu s’ha reservat, perquè proclameu la lloança d’aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable (1 Pere 2, 9). Començar un text amb un però, el que indica és que aquest no és independent, sinó que està íntimament relacionat amb quelcom anterior, amb una exposició prèvia a la que es contraposa, i si el verset lema que aquest any ens ofereix la Setmana de Pregària per la Unitat és una confrontació haurem de saber a què, per poder treure tot el seu suc.

Ara bé, el dilema es resolt de forma tan senzilla com llegint el verset anterior al nostre lema, el verset 8 del mateix passatge, de forma que ens adonem que, el que ens diu Pere és: però vosaltres no sou com els qui refusen de creure la Paraula; què fàcil, oi? O no? Perquè si hi ha quelcom que sorprèn en aquesta contraposició és el què significa creure en la Paraula, uns no creuen, però els que creuen, no solament creuen, sinó que són, són llinatge, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, … els que creuen en la Paraula no solament assenteixen a unes veritats, sinó que es transformen en un nou espai que té connotacions col·lectives, nacionals; però, és clar, això avui en dia és difícil d’entendre, parlar del cristianisme com d’una nacionalitat alternativa és, com a poc, políticament incorrecte.

Tota paraula té el seu context, i això és molt important alhora de fer-la nostra; el cristianisme primitiu va viure en mig d’un món marcat per una única nacionalitat, la que imposava l’Imperi Romà, i aquest primer cristianisme no va ser, solament, un fenomen religiós, sinó que fou un fenomen social, una nova construcció que oferia una alternativa de vida. Aquesta alternativa fou rebutjada, perseguida i atacada per l’Imperi i per tots i totes les que havien refusat la Paraula, i és davant d’aquest enemic del nou poble de Déu que Pere els insta a ser nació santa, nova col·lectivitat que es vincula per una pedra angular també rebutjada, el Crist.

És al voltant de Jesús, el Fill de Déu, que s’ha creat un nou poble, un poble que proclama la lloança i és llum per totes i tots; és al voltant del Crist que neix una nova nació que ha de ser llar i comunitat alternativa, exiliada, no del món, sinó de la maldat i la opressió en que s’han construït les nacions humanes. Han passat molts segles des d’aquestes paraules de Pere i és cert que avui dia, almenys en el món occidental en el que nosaltres vivim, el cristianisme no està perseguit, però la nova nació que va néixer al voltant del Crist, segueix tenint enemics, la injustícia i la manca de misericòrdia segueixen governant la nostra terra, i és contra aquest enemic comú que Déu ens ha cridat per lluitar.

Som una nació nova, una nació que no es dóna pel color de la nostra pell, ni pel lloc on hem nascut, som una nova nació cridada per Déu per construir-nos com una llar alternativa en mig d’un món que maltracta a l’ésser humà i a tota la creació, una nació nascuda del Crist, el fill de Déu, que ens ha fet germanes i germans, no de sang, sinó de fe, una fe que s’obre a l’altre i l’acull amb el mateix amor i la mateixa misericòrdia amb la que Déu ens ha acollit a nosaltres. Som un nou poble que Déu s’ha reservat per il·luminar als que pateixen i han de viure a la fosca, aquesta és la nostra vinculació, perquè la transformació que el Crist ens ha atorgat ens empeny a transformar en justícia i misericòrdia el món que Déu ha volgut salvar

Marta López Ballalta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

 

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada