El dia 7 de juny es va inaugurar un bust de bronze de Franklin Albricias situat a la plaça que porta el seu nom a la ciutat d’Alacant des del dia 29 de juny de l’any passat. El bust el va realitzat l’escultor Luis Gámez Loreña i els que van promoure d’aquesta iniciativa van ser la lògia masònica (Constane Alona) del Gran Orient de França a Espanya amb la col·laboració de l’Església Evangèlica Espanyola i també per subscripció popular.
A l’acte van prendre la paraula el president de la Comissió Permanent de l’Església Evangèlica Espanyola, Sr. Joel Cortés; el president de la lògia del Gran Orient de França, i també de la Lògia d’Espanya, i el regidor de cultura de l’Ajuntament d’Alacant. Tots ells van destacar diferents facetes de la figura de Franklin Albrícias però sobretot els valors humans i religiosos que el va portar a treballar a favor dels seus conciutadans. D’aquesta manera es va homenatjar a un pedagog, director de l’Escola Model, tinent d’alcalde d’Alacant, president de la Diputació durant la segona República, pastor protestant, republicà i francmaçó. A l’acte també va assistir-hi l’alcaldessa d’Alacant, membres de l’Església Evangèlica Espanyola, membres de les lògies espanyoles i familiars de Franklin Albrícias.
És important ressaltar també que aquell dia es va entregar el VII premi Franklin Albrícias a una Escola Pública d’Alacant per la seva tasca pedagògica centrada a destacar el seu treball educatiu com una tasca per edificar ciutadans.
I, qui va ser Franklin Albricias Goëtz. Curt i ras: Era fill d’una català i una alsaciana Una persona que va néixer a Alacant l’any 1892 i va morir a Suïssa el 1972. Durant aquests 80 anys va pensar, va fer, va donar, va treballar, va plorar i va estimar.
Els 13 anys el seu pare l’envia a estudiar a Suïssa on va treure el títol de Magisteri i l’any 1910 torna a Espanya. Quan tenia 29 anys es va càrrec de l’Escola Modelo que el seu pare havia fundat i també de l’església d’Alacant com a pastor. Cal fer una referència a l’Escola Modelo que va ser i és encara un referent a la ciutat d’Alacant: Fundada l’any 1897 pel seu pare Francisco Albricias Bacas, destacat pedagog i pastor (havia fundat l’església de Rubí i també les escoles al mateix edifici) l’Escola Modelo volia ser el que el seu propi nom indica: Un model constituint tot un nou projecte educatiu mixt inspirat amb les idees de Giner de los Rios. A Alacant, ja sent director Franklin Albrícias, va arribar a ser l’escola amb més nens matriculats (amb més de 1500 alumnes) i comptava –en aquell temps- amb laboratoris i dues biblioteques i a la nit oferien classes gratuïtes perquè poguessin assistir els treballadors que no podien anar-hi en altres horaris. Tenien també una orquestra que la sensibilitat musical de Franklin Albrícias va fer possible, ja que era membre de la “Wagneriana” important Orquestra de Càmera d’Alacant.
Convençut dels valors de l’esport, va ser un dels fundadors de l’Albacete CF, ciutat on va residir com a professor de l’Escola Normal d’Albacete abans de tornar a Alacant per ajudar al seu pare a fer-se càrrec de l’Escola Model. També aquella ciutat li va dedicar un carrer al seu nom.
Dos anys més tard és elegit Vicepresident primer a “Acción Republicana” d’Alacant, entitat que va néixer el març de 1930. La personalitat literària i política de Franklin Albrícias cada vegada era més rellevant. Era conegut a la seva ciutat per la seva presència a l’Ateneo i la Casa de la República. Era un brillant orador, les seves conferències no eren fanàtiques ni exacerbades, sinó per motivacions socials i morals. Després de la instauració de la II República el 14 d’abril de 1931, es nomenat Primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament i després President de la Diputació Provincial d’Alacant. La seva preocupació durant aquest temps es centra en construir hospitals i Cases de Beneficència. També es preocupa per les malalties mentals millorant les cases de salut que els assistien. Va tenir altres responsabilitats polítiques el que vol remarcar la seva capacitat intel·lectual i la seva dinàmica de gestió, la seva lleialtat als principis i ideals als quals va dedicar tota la seva vida.
Per la seva condició de “protestant” també va tenir els seus detractors entre els anticlericals i els catòlics, però sempre va ser un defensor acèrrim de la separació de l’Església i l’Estat.
Va ingressar a la francmaçoneria amb el nom de “Teòfil”. Els conceptes de Llibertat, Igualtat, Fraternitat, Cultura i Caritat eren conceptes de la seva formació religiosa. Una de les seves frases que ens indica el seu tarannà és: “Hay que forjar hombres que sepan gobernarse a sí mismos y que puedan dominar el mundo,viviendo para el bien, volviendo a la vida normal, al respeto, a la solidaridad, al trabajo, a la sencillez, a la vida moral”
Però la guerra que tantes coses va malmetre, també va acabar amb tots els ideals que el van portar a treballar pel bé dels altres. Finalment, va arribar l’exili d’on no va tornar. Abandona Alacant el 29 de març de 1939, exiliant-se a França, després a Alger i posteriorment a Suïssa, on morirà l’any 1972.
Podríem acabar dient que Franklin Albrícias Göetz representava l’escola moderna, va ser pastor de l’Església Evangèlica Espanyola d’Alacant i un humanista, destacant pels seus valors de respecte i tolerància i el seu compromís per la llibertat, el compromís social, polític, religiós i musical.
