Font: El Punt Avui 3 de gener 2016

Enguany farà 450 anys que Jeroni Conques abandonà el convent dels Socors de València, on era reclòs per la Inquisició, després de dos anys d’arrest per la seva vinculació amb Gaspar de Centelles, cremat per protestant pel Sant Ofici. I 375 que Francisco de Quevedo, furibundament anticatalà, publicava en plena revolta dels Segadors “La revolución de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero”, titllant Catalunya d’herètica pels seus vincles amb França, mentre a Espanya es feia popular la frase “Estén Lutero y Calvino muy despacio en Barcelona”. Se’n compliran 225 de l’aparició a València de “De la lección de la Sagrada Escritura en lenguas vulgares”, del xativí Joaquim Llorenç Villanueva, que morí a Dublín proper a l’anglicanisme, defensant la traducció de la Bíblia a les llengües vulgars i on inclou alguns fragments ja existents de textos bíblics en català, traduïts per Bonifaci Ferrer, el segle XV. Hauran passat dos segles del restabliment de la Inquisició a Menorca pel bisbe Jaume Creus i Martí. També es commemorarà el 175è aniversari de l’obertura d’un local per a la venda de llibres protestants a la Rambla barcelonina, per James N.Graydon, representant de la Societat Bíblica de Londres, de l’edició per a A.Bergnes de las Casas d’“Observaciones sobre la esclavitud y comercio de esclavos”, del quàquer britànic G.W.Alexander i de la conversió al protestantisme de l’ex-caputxí olotí Ramon Montsalvatge.

cants gloriaN’hauran passat 125 des que el nord-americà Francis E.Clark creà l’Esforç Cristià, entitat juvenil protestant que aquí arribà el 1898 a València, dos anys després a Barcelona, el 1904 a Menorca i el 1905 a Mallorca. En farà cent de la inauguració del temple baptista de la Carretera de Barcelona a Sabadell i de la creació de la Societat Coral Evàngelica, a València, dirigida per Feliciana Armengol, ciutat on aparegué el periòdic mensual El Lazo Fraternal, promogut per J.Uhr, mentre que una dona, per primer cop al país, es feia càrrec com a evangelista de la congregació de Sant Llorenç de la Salanca (Rosselló): era la vídua del colportor Josep Landes, mort a la guerra europea. El mateix any morien també dos antics sacerdots catòlics: el benisser J.B. Cabrera, bisbe de l’església reformada episcopal, maçó del grau 33 i un dels referents bàsics del protestantisme, així com el vigatà Pere Sala i Vilaret, amic de Jacint Verdaguer i Jaume Collell, fundador de La bandera de la Reforma i director del diari El Diluvio (1900-1916). En farà 75 de la mort de Luis López Rodríguez, també maçó i director de les escoles protestants de Figueres, Llançà i Vilabertran, la família del qual edità el periòdic protestant El Heraldo, a Figueres, de 1886 fins a 1936, 595 números durant 50 anys.

El 16 de febrer d’enguany farà mig segle de la constitució de la Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya per a fer arribar els textos bíblics a la societat catalana en la seva llengua El primer consell executiu, elegit en una reunió a l’església del carrer Tallers era format per Benjamí Planes com a president, Pere Bonet com a secretari, Àngel Cortès, relacions públiques, amb Francesc Pol, Pere Puig i Salvador Salvadó com a vocals. També en fou impulsor el mestre i pastor Joan Vallès i s’hi afegiren Enric Capó, Ricard Giralt-Miracle, Josep Grau i Joan Gonzàlez Pastor. El mateix any Joan Gili creà Evangelisme en Acció i a Balaguer s’inicià l’obra evangèlica entre la comunitat gitana, al Principat, mitjançant les Esglésies de Filadèlfia. Serà un any molt important en l’àmbit cultural ja que les Edicions Evangèliques Europees inicien la publicació de la col·lecció de llibres Presència Evangèlica en català amb l’edició de l’obra “El refugi”, de Joan Gonzàlez i Pastor; s’obre la Llibreria Baptista al carrer Arimon, 32 de la Bonanova, amb el pastor Samuel Rodrigo com a gerent; Edicions Portaveu editen “L’evangeli segons sant Pere”, de Josep Grau; apareix la segona edició de “Cants de glòria”, amb 31 himnes per al culte en català i el cor de l’església baptista de Sabadell es transforma en Coral Al·leluia, que adquirirà un gran prestigi sota la direcció de Pere Puig i Ballonga, fill del fundador, Pere Puig i Inglada,

I en farà 25 de l’obertura a Barcelona de la llibreria protestant Cel Obert i del trasllat a Torrent (l’Horta) del dipòsit barceloní de llibres baptistes, amb Arthur Shupp i Elisabet Gómez com a responsables. El 29 d’octubre de 1991 comencen les emissions del programa “Néixer de nou”, a la televisió pública catalana i, 455 anys després d’haver estat publicat, apareix en català “Institució de la Religió Cristiana”, obra cabdal de Joan Calví amb traducció de Joan Vinyes i estudi introductori de Carles Capó, tot un símptoma del retard i els problemes d’arrelament de la Reforma als Països Catalans.

Josep-Lluís Carod-Rovira

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

 

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada