El Senyor reconstrueix (al seu poble),
Reuneix els dispersos de (l’Església);
Sana als de cor dolgut
I embena les ferides. Salm 147: 2-3
Tots, absolutament tots, si som honestos hem passat per l’experiència de caminar amb un cor ferit i profundament dolgut. I el que més mal ens ha produït són les ferides produïdes per una persona a qui considerem el nostre germà o per la comunitat de fe en la qual participem o hem participat en algun moment de la nostra vida.
Els cors ferits i dolguts provoquen la dispersió del poble de Déu. I això perquè arribat el moment del dolor vam optar per mantenir-nos lluny dels que ens han infringit el dany. Quants germans i germanes estan en aquesta situació de llunyania de l’entorn eclesial! Quant dolor no haurem produït!
Per això el nostre examen de consciència, realitzat des d’una transparència honesta, ens condueix a implorar el perdó dels nostres germans i germanes, i el perdó de Déu mateix. Més encara, sol·licitem al nostre Senyor que curi i embeni les ferides que hem pogut produir amb tot l’afecte del que és capaç (afecte immesurable el que ens té), posant-nos a la seva disposició perquè ens faci servir, perquè les paraules que en altre temps van causar dolor es torni en un bàlsam guaridor de la fraternitat trencada.
És temps -sempre ho han estat- propici per pregar al Senyor que reuneixi als dispersos i reconstrueixi el seu poble; i al mateix temps també ens posarem a les seves mans per si Ell vol utilitzar-nos per assolir aquest objectiu. Soli Deo Gloria
Ignacio Simal, pastor de Betel – Sant Pau