És a dir, els qui viuen en Crist són una creació nova. El que era antic ha passat; ha començat un món nou. I tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat a nosaltres aquest servei de la reconciliació. Efectivament, Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no tenint-li més en compte els seus pecats, i a nosaltres ens ha encomanat l’anunci de la reconciliació. Per tant, som ambaixadors de Crist, i Déu mateix us exhorta a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu!. 2 Cor 5:17-20 Si ho pensem bé, sovint, sembla difícil fer “aterrar” la Paraula. I amb “aterrar” vull dir fer-la real en la nostre quotidianitat. Escoltem missatges d’amor i pau; estimar al proïsme, més encara estimar als enemics. Donar a qui ens demana, compartir el pa amb aquells que no prendríem ni una cervesa; morir a nosaltres mateixos i tornar a viure amb la ment de Crist; tot de paraules molt maques, a les que diem “sí, i tant”, però que en el dia a dia, veiem com tot queda en això, “paraules”, però que no arribem a viure plenament com a Paraula. Si hi ha quelcom que resumeixi la nostre missió com a Església, com a fills i filles de Déu és, en paraules del Apòstol Pau, el ministeri de la reconciliació. Reconciliació expressa molt bé la qüestió del perdó, doncs la reconciliació fa que el perdó no sigui només paraules, ans el contrari, la reconciliació ens parla de restaurar allò que s’ha trencat: una relació sustentada en la pau i en el respecte, en la pau i el veritable amor de Déu. I precisament el perdó, entés com a reconciliació, no com només paraules, és potser la Paraula de significat més clar, més senzill, però a la vegada la més difícil de fer aterrar, de fer-la realitat en la nostre quotidianitat. Com farem doncs realitat aquesta creació nova que som, segons l’Apòstol, ara cadascú de nosaltres? Com podrem fer realitat el missatge de l’evangeli de Jesucrist, expressat per exemple en el Sermó de la Muntanya (Mt. 5:1-7:28)? Com podrem encarnar la voluntat de Déu expressada en la vida, mort i resurrecció del seu Fill? Potser ja estàs escoltant veus que et diuen que no podrem, que no podràs pas. Potser algun cop sí, però en general no, una cosa és el que diu la Bíblia, un altre més difícil és que acabi sent Paraula de vida. La reconciliació, si ens fixem, comença amb Déu mateix, torneu a llegir el passatge del principi: és Déu mateix qui ens reconcilia amb Ell mitjançant Jesucrist, amb un objectiu, donar-nos a nosaltres aquest servei, aquest ministeri: l’anunci de la reconciliació. Però clar, ¿com podrem anunciar la reconciliació si no la vivim nosaltres mateixos a tots els nivells de la nostra vida? Quan vivim enquistats en el conflicte, guardant i tenint en compte les faltes dels altres, i les nostres al cor, ¿no estem convertint la Paraula viva en paraules mortes sense sentit ni valor? Permeteu-me que parli clar si us dic que, sovint fem massa fàcil la reconciliació amb Déu, (demanar perdó a Déu no és tan difícil al cap i a la fi), mentre que disculpem, també massa ràpid, que no siguem capaços de viure la reconciliació aquí, a la terra, amb els que tenim més a prop. I és una paradoxa doncs, les dues van totalment unides, no són tan fàcils de separar, doncs juntes ens parlen de que en Crist som una creació nova. Potser ara estàs pensant “què difícil ho estàs posant Sr. Pastor!!” On és la gràcia en tot això? I no ho vull posar difícil pas jo, ans el contrari, vull fer una proposta que no és tan difícil: Dóna-li una oportunitat a Jesús. Sí, sé que hi ha moltes veus, sovint la nostra mateixa veu, que ens diu que no és possible, que tot això no es pot viure, però, i si almenys ho intentem? I si provem a posar en pràctica el missatge del evangeli? I si provem (a veure què passa), de viure les conseqüències de la reconciliació amb Déu, amb els nostres proïsmes? Tan sols provar-ho, i fer-ho amb la confiança de que, si és veritablement la Paraula de l’evangeli de Jesús; aquesta Paraula de vida que anhelem amb tot el cor, segur que tindrem poc a perdre i molt a guanyar en aquest intent. No ens donem per derrotats sense tan sols haver-ho intentat, mirem cada situació amb els ulls de Crist, i pensem al menys de provar d’exercir el ministeri de la reconciliació, potser tindrem sorpreses!
Jonathan Navarro
Pastor de la 1era Església Protestant a Rubí.
(Metodista-Presbiteriana)