Dilluns, 2 de febrer Fets 1,12-14
La soledat dels apòstols sense Crist. La companyia dels germans. Constants i
unànimes en l’oració. Encara no havien rebut res. La promesa de l’Esperit no
s’havia encara complert. El que els uneix, els consola, els dóna forces per
esperar és la pregària. Una pregària compartida i constant.
Esperit de Déu, alena sobre nosaltres i dóna’ns el teu poder.
Dimarts, 3 de febrero Fets 1,15-26
El primer missatge a l’església cristiana. Els convertits parlen de l’evangeli amb força i fan la
primera predicació evangelística. Ens diu primer que les manifestacions de l’Esperit són noves
i no es conformen als nostres costums. Per a molts la reacció a l’evangeli pot semblar bogeria,
però aquell que ho viu sap que ve de Déu. La segona cosa que ens diu el passatge és que
la vinguda de l’Esperit no ha de ser una sorpresa. Ja estava predit a l’Antic Testament.
Preguem per tots els que comencen la vida cristiana amb goig.
Dimecres, 4 de febrer Fets 2,1-13
La més gran experiència de la primitiva comunitat cristiana. La constància en la pregària
ha tingut una resposta excepcional. Els trets principals del passatge són: l’experiència
de la plenitud de l’Esperit Sant, el do d’entendre’s en llengües diferents, la
revelació de la grandesa de Déu. En aquest dia i en aquest lloc va néixer l’església
cristiana, per la qual cosa la Pentecosta és una de les grans festivitats cristianes.
Que el Senyor ens doni la força de l’Esperit per entendre’ns amb tothom.
Dijous, 5 de febrer Fets 2,14-21
Els germans de la comunitat de Jerusalem ja són 120. Conscients de la importància
de la tasca apostòlica i del simbolisme del número 12, trencat ara amb la traïció de
Judes, decideixen d’elegir-ne un successor. No fan cap votació -la democràcia no
estava gaire arrelada aleshores- i el sistema d’elecció emprat potser no és el més
adient, però una cosa fan bé: començar amb pregària.
Que el Senyor ens dirigeixi quan fem eleccions en la nostra comunitat.
Divendres, 6 de febrer Fets 2,22-36
El centre del missatge cristià és sempre Jesús, Aquell que va ser crucificat, va morir i
va ressuscitar per nosaltres. Pere ho fa amb tota valen-a. El verset 36 és un desafiament
al poble d’Israel i a les seves autoritats. Vosaltres l’heu matat, però Déu l’ha
fet Senyor i Messies.
Donem gràcies a Déu per Crist que ens ha estat donat i pels cristians que amb nosaltres
viuen la fe.
Dissabte, 7 de febrero Fets 2,37-41
D’una manera misteriosa, la predicació de l’evangeli posa al qui l’escolta davant la realitat de
la seva vida buida i separada de Déu, perduda i sense esperança. Això és el que els passa als
reunits a l’àtic de Jerusalem. Senten tot el pes del seu pecat i demanen a Pere i als altres el
camí que han de seguir. És sempre el mateix: conversió o penediment, i fe en Jesús. El baptisme serà signe d’aquest canvi que s’ha realitzat a la seva vida pel poder de Déu.
Ja sóc convertit al Senyor, però encara em queda molt del vell home al qual he de renunciar.
Que el Senyor m’alliberi més i més.
Diumenge, 8 de febrero Fets 2, 42-47
Potser aquest és un dels passatges més importants de la història de l’església. Descriu
la seva edat d’or, el seu primer amor. Una i una altra vegada l’església s’haurà
de mirar en aquest mirall per veure fins a quin punt s’ha apartat del camí de Déu i
quina és la crida del Senyor. ¿Quins són els signes de la comunitat de Jerusalem que
hem de tenir presents?
Preguem per una comunitat fidel i acollidora.