Dilluns, 7 d’octubre
Gènesi 21, 1-7
La confiança i la creença en Déu, moltes vegades, no és signe de que confiem en la seva paraula, la sorpresa de Sara davant el seu embaràs esdevé estrany, davant el camí recorregut en una promesa necessitava pel seu compliment el naixement d’aquest fill. La benedicció del Senyor ens pot trobar allà on menys o esperem, la seva Paraula es pot complir en el moment menys sospitat.
Dimarts, 8 d’octubre
Gènesi 21, 8-20
Altre vegada Agar i Ismael són fets fora de la casa d’Abraham, però Déu tornà a escoltar i complir amb aquella família la promesa que li havia fet a l’esclava temps enrere. Déu no va escollir Abraham per oblidar als altres, ell és amb la seva creació, i la seva benedicció i la seva misericòrdia arriben molts més lluny del que moltes vegades pensem. No creiem que tenim l’exclusivitat de Déu, més aviat meditem davant d’ell que significa per a nosaltres porta la seva promesa.
Dimecres, 9 d’octubre
Gènesi 23
En el moment de dolor es comença a complir la promesa. El foraster, l’immigrant va comprar un tros de terra per poder enterra la seva esposa. No va voler que li cedissin, no va voler cap favor, Sara seria enterrada en una terra possessió de la seva família, el primer tros de la terra de la promesa.
Dijous, 10 d’octubre
Gènesi 24, 1-3.50-66
Una nova dona entrar a formar part del clan d’Abraham, Rebeca beneïda pels seus parents es portada a trobar-se amb Isaac, i un nou poble entra a formar part d’aquest entramat de parenteles. La mateixa confiança demostrada per Abraham és ara posada en boca de Rebeca, no hi ha raó per esperar. La benedicció es compleix gràcies a aquells i aquelles que afronten amb valor els nous camins.
Divendres, 11 d’octubre
Gènesi 25, 1-11
La vida d’Abraham arribà a la seva fi, carregat de fills, però solament dos van enterrar-lo. Tornem a trobar a Isaac i a Ismael junts, el primogènit que havia sigut expulsat i el petit que havia acabat sent l’hereu, el fill de la promesa. I Abraham fou sepultat en aquell petit tros de terra, l’única possessió de la família. Quantes promeses havia vist complertes Abraham? Moltes vegades esperem viure per contemplar allò que desitgem, però moltes vegades la promesa ens supera. Allò que deixem als altres, als nostres fills i els que han conviscut amb nosaltres, és el que farà caminar la promesa fins el seu compliment.
Dissabte, 12 d’octubre
Salm 105, 1-7
La lloança al Senyor és el nostre reconeixement del que ell fa en mig nostre. La seva Paraula és compleix a les nostres vides i les traspassa per portar la seva benedicció a tota la terra. El Senyor ens acompanya, el seu poder ens sosté, les seves decisions seran complertes arreu. Amén.
Diumenge, 13 d’octubre
Romans 4, 1-12
La promesa feta a Abraham traspassa el senyal visible de la seva aliança amb Déu, perquè la promesa supera el llinatge d’Abraham per abraçar a tots i totes les que creuen en Déu. La fe es converteix en el senyal d’una aliança que no és nova, però que el poble d’Israel havia oblidat. Vés-te’n del teu país, cap al país que jo t’indicaré, l’exemple d’Abraham: caminar en confiança amb fe els camins que Déu ens posa davant.