Dilluns, 9 de febrero Fets 3,1-10
Nosaltres, els catalans, diem molt sovint allò de “salut i pessetes” que dóna fe dels
nostre materialisme. Pere i Joan no en tenen, de diners. Ni or, ni plata. Però tenen
una cosa millor: el missatge salvador de Jesús de Natzaret. La salut corporal és important,
però també ho és, i molt, la seva guarició espiritual. Tot acaba, en el passatge,
en lloança a Déu.
També els malalts necessiten de la nostra atenció i de la nostra pregària.
Dimarts, 10 de febrero Fets 3,11-16
Segon missatge de Pere. Ja no es tracta de la primera experiència de l’Esperit. Ara és
el cas del poder salvador de Déu, en Crist. La guarició de l’invàlid ha estat només un
signe d’aquest poder manifestat en Crist. El testimoni apostòlic emfatitza sempre la
resurrecció de Crist. Tot tipus de miracle que ells puguin fer és “gràcies a la fe en el
seu nom”.
Senyor, augmenta’ns la fe!
Dimecres, 11 de febrero Fets 3,17-26
Tercer missatge de Pere, aquesta vegada davant les autoritats. Interrogat pels notables,
dirigents i mestres de la llei, no es defensa, ni dissimula el que predica. Ple de
l’Esperit Sant ho fa encara més fort, amb més èmfasi. Crist no és només aquell que
ha vençut la mort, sinó l’únic sota el sol que pot donar als homes salvació.
Que el Senyor ens ajudi a dir el nostre missatge sense embuts.
Dijous, 12 de febrero Fets 4,1-5
Arriba la persecució. La religió establerta no pot tolerar Jesús. El seu poder i la seva intel·ligència perillen. Cal fer un escarment. Pere i Joan són posats a la presó. És el principi d’una llarguíssima llista de creients omplint les presons jueves, les de l’imperi i les de tot el món.
Però l’evangeli continua obrint-se camí i conquerint noves persones. Si al principi se’n reunien
cent vint, i a la Pentecosta ja se’n van afegir tres mil, ara ja en són cinc mil. Per què no progressa l’evangeli avui entre nosaltres? En tenim alguna culpa?
Voldríem, Senyor, veure noves conversions a l’evangeli.
Divendres, 13 de febrero Fets 4,4-12
Pere es dirigeix als seus, els jueus. D’entre tots els homes i dones d’aquest món, ells
han vingut el privilegi de ser els primers en rebre el missatge. Tota la seva història,
patriarques i profetes, està plena de l’anunci de la “restauració universal”. Ha arribat
el “temps de la consolació”. És, per tant, l’hora del penediment i la conversió
per tal d’esborrar un passat i escriure un futur nou.
Una vegada ens vam convertir, però ho hem de tornar a fer dia rere dia.
Dissabte, 14 de febrero Fets 4,13-21
En aquest passatge apareix el problema de les relacions dels cristians amb les autoritats.
Quan la voluntat de Déu està en joc, en qualsevol sen-t, i les autoritats s’hi
oposen, no hi ha dubte: primer s’ha d’obeir Déu que els homes. I això, no solament
en el cas de persecució per causa de la fe, sinó en tots aquells casos de violència i
injustícia que van en contra de la llei de Déu.
Mostra’ns clarament, Senyor, la teva voluntat per tal d’obeir-la.
Diumenge, 15 de febrero Fets 4,23-31
El recurs cristià de la pregària és de la màxima importància en els temps de persecució. Ha
enfortit i animat els creients tot al llarg de la història i molt sovint, en lloc d’afeblir els creients
i de fer desaparèixer l’església, ha produït resultats totalment diferents. Els creients de
Jerusalem es refugien en la pregària sense deixar de predicar Jesús i, per això, senten tot el
poder de l’Esperit.
L’acció cristiana és important, però és l’oració la que venç les grans batalles de l’esperit.