hojasDilluns, 7 d’abril

Marc 8, 27-29

Qui és Jesús? Al voltant nostre hi ha moltes definicions, però som nosaltres qui hem de asseverar qui és per nosaltres. En el nostre reconeixement d’Ell ens definim, perquè depèn de com el coneguem, així ens construirem com als seus deixebles. Si Jesús és per nosaltres l’Ungit, la Paraula de Déu, aleshores, serem seguidors i treballadors del nou llenguatge, construït en Ell.

 

Dimarts, 8 d’abril

Marc 8, 34-38

Negar-nos a nosaltres mateixos no és pas deixar de ser, sinó transformar allò que som. Quan perdem la nostra vida el que fem es renunciar a la realitat construïda des del llenguatge de l’Imperi, per convertir-nos en noves criatures nascudes des del llenguatge de l’evangeli.

 

Dimecres, 9 d’abril

Marc 10, 13-16

Des del llenguatge de la infància, que omple amb imaginació el món que els envolta d’una realitat millor, des de la confiança sense fissures que acull la protecció de l’adult i accepta la seva paraula com a veritable, des de la innocència que no dubta, encara que el que l’envolti sembli negar el que se li diu, des d’aquí és des d’on hem de construir el Regne de Déu.

 

Dijous, 10 d’abril

Marc 10, 23-27

Déu pot i vol transformar la nostra realitat, però nosaltres hem de veure amb que omplim el nostre llenguatge. Si la crisi veiem els nostre temps únicament com una crisi econòmica, aleshores es que hem sucumbit al llenguatge dels diners, que asseguren que solament ells poden construir realitats felices. Per Déu no hi ha res impossible, però el nostre cor i la nostra ment ha de viure en aquesta confiança.

 

Divendres, 11 d’abril

Marc 10, 42-45

Si volem ser el poble del nou llenguatge, que parla evangeli no solament amb la boca, sinó en la seva realitat de ser, aleshores hem de fer-nos els uns servidors de les altres, perquè en l’exemple de la Paraula que encarna i fa realitat el Regne de Déu, sabem que el servei és l’eix motriu del poble de Déu.

 

Dissabte, 12 d’abril

Marc 11, 22-26

La fe és el motor de la Paraula que construeix la nova realitat. Si diem amb fe transformarem la injustícia en justícia, el dolor en pau, i les nostres paraules seran bàlsam i consol per un món que plora. Però la fe és diu des del perdó i l’acceptació de la ofensa, perquè la fe parla des de l’exemple de Jesús.

 

Diumenge, 13 d’abril

Marc 12, 1-12

Déu vol un poble que treballi per els altres, que doni fruits de benedicció per el món que Ell tan estima. En el missatge de Jesús va quedà rebutjat el poble que havia transformat la realitat de la Paraula de Déu en maledicció pels altres, per això van perseguir Jesús, per això el van matar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

 

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.