Dilluns, 28 d’octubre
Gènesi 35, 1-15
Després de molt de temps d’esperar, després d’haver pres la primogenitura al seu germà, d’haver enganyat al seu pare per rebre la benedicció, després de molt lluitar amb la vida Jacob rep, per fi, la promesa del Senyor, igual que ho havien fet Abraham i Isaac, la benedicció dels seus avantpassats para ara a ser seva i de la seva descendència. Aquesta és la confirmació de Déu a tota la seva aventura vital.
Dimarts, 29 d’octubre
Gènesi 35, 16-21
Aquesta família en camí, nòmada i forastera, que viuen encara a la terra d’uns altres, ha d’enfrontar-se a un nou dolor. Raquel mor mentre donava a llum al darrer fill de Jacob. A diferència de les altres morts Raquel no es portada a la tomba de la família, sinó que queda enterrada en mig del camí, com a símbol d’aquesta gran família, de la que sortiria una comunitat de pobles, que encara no han sigut beneits amb la terra promesa.
Dimecres, 30 d’octubre
Gènesi 35, 22-29
En un petit verset trobem com Rubèn perd la primogenitura que li corresponia per herència. Altre vegada la història torna a repetir-se i no és el primer fill el que rebrà l’herència. Tornem a trobar a dos fills, igual que havia succeït amb l’enterrament d’Abraham, davant la tomba del seu pare. I Jacob continua residint a la mateixa terra tal i com el seus avantpassat havien fet, com a immigrant.
Dijous, 31 d’octubre
Salm 105, 8-15
El salm ens parla de que la mà de Déu va al costat de les vides dels homes d’aquesta família escollida per portar la benedicció divina a la creació. Ells caminen com a forasters en mig d’una terra hostil, però Déu no va permetre que la seva petitesa fora causa de que d’altres els maltractessin. El poble d’Israel veu la seva història com una història conduïda per Déu, per portar a terme els seus plans.
Divendres, 1 de novembre
Romans 9, 1-9
Solament Isaac és el fill de la promesa, aquesta metàfora de Pau li serveix per parlar de que la benedicció no és pas qüestió de sang, sinó d’elecció. El Crist és el fill de la promesa, aquell que portarà la benedicció, i la promesa és per tots i totes, per a tota la creació.
Dissabte, 2 de novembre
Romans 9, 10-18
L’elecció és quelcom que moltes vegades no entenem, un fet arbitrari que descansa en el si de la intel·ligència divina. Però a la fi l’elecció no es exclusió, sinó més aviat un camí perquè la promesa arribés a tothom. Som escollits de Déu, però per els nostres propis mèrits, sinó per portar la seva benedicció a totes les nacions. Aquesta és la promesa.
Diumenge, 3 de novembre
Hebreus 11, 17-20
Per l’autor del llibre d’Hebreus és la fe la impulsa la vida dels homes, amb les seves bones o males accions, en les seves correctes o incorrectes decisions. Una vida de fe no és pas una que no s’equivoca mai, sinó una que camina seguint les petjades de la promesa donada per Déu, una promesa que a casa pas nostra a d’acostar més a la humanitat allà on el Senyor vol portar-la.