Dilluns, 21 de juliol
Isaïes 14, 3-8
Encara plorava el poble, sota la dominació de Babilònia, encara es lamentaven, pel dolor que patien, per les morts que havien vist, per la destrucció de tot allò que tenien. Però el profeta aixeca la seva veu i els hi diu: tornareu a cantar, perquè Déu destruirà els malvats, ell us retornarà la pau, ells vencerà. Que sigui aquesta la nostra esperança i confiança, Déu salvarà.
Dimarts, 22 de juliol
Isaïes 20, 1-6
Tota la vida del profeta es converteix en senyal de Déu, el seu missatge no és solament amb paraules, sinó amb fets i signes. L’home de Déu posa al servei del Senyor fins i tot la seva pròpia vergonya, per dir al poble que no pot posar la seva confiança en els homes, en els poderosos, solament en Déu resideix l’esperança, de cap altre lloc podrà vindre l’ajuda.
Dimecres, 23 de juliol
Isaïes 22, 1-14
Déu plora, i ningú el pot consolar; Déu plora per un poble que no ha volgut escoltar la seva paraula, que no ha fet cas dels seus advertiments; Déu plora per el poble que no va voler confiar en ell, que va menyspreà la seva salvació i va preferí confiar la seva esperança a la força d’Egipte. Ara Egipte ha caigut, i amb ell el poble del Senyor, que no va voler escoltar-lo. Déu plora pel seu poble, i ningú el pot consolar.
Dijous, 24 de juliol
Isaïes 25, 1-5
En mig de la destrucció de la guerra que arrasava tot al voltant del poble de Déu, el profeta aixeca la veu per declarar la sobirania del Senyor, és ell qui controla els pobles, és ell qui permet fer a les nacions. La tirania dels homes serà arrasada per Déu mateix, perquè ell vol salvar a les víctimes innocents de la tirania. Preguem per aquells que han de patir la guerra per culpa de l’avarícia dels homes.
Divendres, 25 de juliol
Isaïes 25, 6-9
Mira el profeta més enllà d’un present desolador per veure al Déu que salvarà totes les nacions, que obrirà els braços per acollir a tots els pobles, per compartir amb tots el banquet de la pau. No és vana l’esperança que posem en Déu, serà recompensada, i l’alegria tornarà a les nostres vides quan el Senyor farà realitat la seva salvació en la nostra vida.
Dissabte, 26 de juliol
Isaïes 26, 1-6
La nova ciutat serà construïda en la fidelitat de Déu, tornarà el poble a viure en justícia, confiant en Déu, i no en les seves pròpies forces o aliances. Els pobres i els febles es salvaran perquè confien en Déu, perquè la seva esperança està posada en el Senyor. La nova ciutat serà protegida pel Déu que salva.
Diumenge, 27 de juliol
Isaïes 26, 7-10
El poble de Déu entén la desolació que l’envolta com un camí d’aprenentatge, en el que la humanitat pot entendre a on porten les seves decisions tiràniques i egoistes. El profeta confia en Déu, en que la seva justícia arribarà per els qui la mereixen, per els que pateixen per culpa dels malvats. Aprendre de tot allò que ens toca viure ens construeix com a nous éssers humans que poden caminar per sendes de justícia.