Dilluns, 14 d’octubre
Gàlates 3, 6-14
La promesa d’Abraham s’ha complert en Jesucrist, en ell la benedicció ha arribat a totes les nacions, a tots els homes i a totes les dones. La senyal de la circumcisió, símbol solament pels homes del poble, ha sigut ampliada al bateig, símbol per a totes i tots, senyal per gran i petits. La benedicció ha arribat a nosaltres, la promesa d’Abraham és ara a les nostres mans, i som nosaltres els hereus.
Dimarts, 15 d’octubre
Hebreus 11, 8-12
La fe es converteix en motor de les vides entregades a Déu, vides que viuen en la incertesa de no saber, moltes vegades, cap on són dirigides. Aquest ha de ser el nostre suport, el nostre baluard, hem de confiar i depositar les nostres vides en mans del Senyor, que ens sustentarà en tot moment.
Dimecres, 16 d’octubre
Jaume 2, 14-26
La fe no és únicament una confiança cega que ens permet viure sense preocupacions, la fe també és un camí que ens dur a comportar-nos d’una manera o d’una altre. La fe és la intenció de viure d’una forma determinada, la confiança de que podem seguir el camí marcat per Jesús, en la seva paraula i la seva obra. Hi ha que ser valent per tindre fe, i hi ha que ser molt valent per posar-la en pràctica.
Dijous, 17 d’octubre
Gènesi 25, 19-34
L’esterilitat de Rebeca es oblidada per el naixement d’una bessonada, però els dos germans, ja des del ventre de la seva mare, són massa diferents. Altre vegada el primogènit, Esaú, queda fora de l’herència i és el petit aquell que portarà la promesa cap el seu nou compliment. Déu no escull sempre aquells que creiem ho mereixen, en la seva providència disposa maneres de fer totalment noves.
Divendres, 18 d’octubre
Gènesi 26, 1-14
Com si fos un dejavú, ens trobem a Isaac cometen els mateixos errors que el seu pare. A la terra del filisteus Déu s’acosta al fill d’Abraham i li ofereix la promesa de benedicció que havia donat al seu pare, però ell té temor dels homes, perquè encara segueix sent únicament un foraster. Però el Senyor torna a respondre amb benedicció, i de la mateix manera que el seu pare Isaac va fent-se un home ric.
Dissabte, 19 d’octubre
Gènesi 27, 1-29
El ser de Déu amb els homes no fuig del que som. Déu no escull les millors persones, les que no s’equivoquen, les que no fallen mai. Déu aprofita el que fem per portar a terme la seva benedicció.
Diumenge, 20 d’octubre
Gènesi 27, 30-40
Moltes vegades la vida ens porta a patir injustícies, allò que ens corresponia per dret queda en mans d’una altre persona. Però, moltes vegades, en aquestes situacions també tenim part de responsabilitat, Esaú ja havia venut els drets de primogènit al seu germà. Quan perdem quelcom important per nosaltres, hem de pensar que de benediccions hi ha més, seguim caminant per trobar una nova sortida.