Dilluns, 7 de març Salm 103, 8-12
Molt sovint es contraposa el Déu terrible i temible de l’Àntic Testament al Déu d’amor del Nou Testament. Això, si mirem els gravats que va fer en Gustave Doré queda ben palès. Els Salms, part imprescindible de l’Antic Testament ens revelen a aquest Déu proper que estima com a Pare i dóna el perdó a cabassos. El Salm 103 és un dels més estimats i l’acostumem a llegir durant el Sant Sopar, però de vegades no sabem entrar en la dinàmica del perdó. L’entenem però no sabem viure’l plenament, ni per a nosaltres ni per als altres. Preguem per a poder trobar la força de perdre la por al passat, al present, i al futur…
Dimarts, 8 de març Hebreus 9, 15-17
La carta als Hebreus vol fer entendre als lectors jueus del Nou Testament que Jesús era i és el Messies esperat, i que va cumplir totalment amb tots els requisits de la Llei. El passatge proposat ens ensenya a Jesús com a actor i subjecte de l’aliança que Déu fa amb el seu poble. Molt sovint oblidem tot el que hem rebut del poble d’Israel, en el que es troben les nostres arrels espirituals. Jesús va néixer, viure i morir com a jueu, i la resurrecció en primer lloc és una esperança nascuda dins del fariseisme. La nova aliança ens ha d’impulsar a la fidelitat, i no al menyspreu…
Dimecres 9 de març Romans 8, 14-17
Ésser fill és tenir una arrel, una nissaga. Un professor de teologia pràctica ens confessava a la facultat que el dia que va perdre el seu pare es va sentir com si hagués perdut el sostre, desprotegit. En situacions en les que ens podem sentir desarrelats, fràgils; en aquells moments en els que fins i tot els punts de referencia del passat s’esfumen, una força, la de l’Esperit, ens empeny, sorgeix des de dins, per fer-nos entrar en la relació fonamental que ens restitueix a la vida.
Dijous 10 de març Lluc 19, 1-6
Saqueu era un rebutjat, col·laborava amb els romans. Segurament no s’esperava que Jesús li adrecés la paraula. Vivia aïllat en la seva condició de marginat, condemnat a viure en el silenci dels qui el jutjaven. Jesús va trencar el silenci: “Zaqueu, baixa, m’haig d’hostatjar a casa teva”. Hi ha moments en els que ens acostem a Jesús sense creure-hi gaire, tan sols per a mirar-lo de lluny, sense voler implicar-nos gaire; una sola paraula seva, arribant fins al moll dels ossos, una sola paraula seva habitant tot el nostre interior pot transformar la vida.
Divendres 11 de març Lluc 19, 7-10
Un home pecador… un lladre… no té remei, no canviarà mai. L’etiqueta dels seus actes reprovables queda ben enganxada a la seva pell. L’amor que allibera i que salva ha de començar per vèncer la mirada i els cors d’aquells que jutgen i condemnen. En canvi, el perdó, donat i rebut, esdevé una força que transforma no tan sols el cor, sinó tota la vida, fins els seus aspectes més pràctics i materials, fins i tot el diner. La salvació no es desentén del nostre amor al diner; més aviat vol transformar-lo en desig d’equitat i de justícia.
Dissabte 12 de març Salm 126
Senyor, gràcies, perquè enmig dels plors ve l’alegria; gràcies, perquè el goig de la teva presència, eixuga les nostres llàgrimes. La teva Paraula actua en la nostra vida i la transforma. Però Senyor fes que sapiguem obrir els ulls, el cor i l’esperit; tot el nostre ésser al reconeixement del que tu fas i vols de nosaltres. Perdona’ns si de vegades et reduïm a un somni. Ets més que un somni, t’has fet home, t’has encarnat, i nosaltres amb quina facilitat et voldríem als núvols. Sobretot quan la teva gràcia esdevé cara, exigent. Senyo, gràcies… i perdona.
Diumenge 13 de març Lluc 8, 43-48
Una altra, que primera vista, no es volia implicar gaire. Va intentar un acostament furtiu, per tenir tan sols un lleu contacte. La relació amb Jesús no és una qüestió de màgia. La salvació que ell dona no és similar a la que podem tenir amb una màquina dispensadora de refrescos –perdoneu el símil-; no es tracta de pitjar el botó i prou. Jesús vol més; busca la relació, la confessió i la paraula que alliberen; la fe que és més que màgia, que mou la voluntat, el cor i el pensament cap a una trobada amb Jesús. Només la fe, “sola fide”