Dilluns, 23 de març Fets 13,4-12
Els viatges dels creients són sempre viatges missioners. Per on passen i prediquen la
Paraula, la gent es converteix. Troben tota mena de persones i personatges: un fals
profeta, un procònsol interessat, un mag malvat. L’opció del mag fa que finalment
Pau el castigui durament amb un temps de ceguesa.
Hem d’aprendre a aprofitar les oportunitats per parlar de Jesús.
Dimarts, 24 de març Fets 13,13-41
Un passatge llarg que conté el sermó de Pau a la sinagoga. Allí el culte era molt senzill
i no era una cosa estranya que s’invités a persones presents a donar un missatge.
Pau ho aprofita per fer una interpretació de la història d’Israel. Des del temps de
l’esclavatge a Egipte -els diu- Déu havia previst un salvador. Aquest Salvador és Jesús,
aquell que va morir i ressuscitar. Ell és el vertader alliberador del seu poble.
Recordar el passat, molt sovint ens fa entendre el present.
Dimecres, 25 de març Fets 13,42-52
La predicació de l’evangeli provoca confrontacions entre jueus i pagans. Els primers
se senten ferits en veure com els pagans accepten l’evangeli. La gelosia que els omple
el cor els porta a parlar malament dels apòstols, els quals els anuncien el judici
de Déu. Vosaltres rebutgeu la Paraula? Aleshores, la portem als pagans. És bo de
notar l’actitud tan positiva dels pagans.
Preguem per un enteniment cada dia més grans entre els pobles i les religions.
Dijous, 26 de març Fets 14,1-7
Ningú no pot aturar aquests homes de Déu. L’evangeli serveix de judici entre els uns
i els altres. Hi ha sempre una reacció favorable, tant per part dels jueus com per
part dels pagans, però també es dóna cada vegada amb més freqüència l’oposició
dels qui no volen creure. Si els apòstols són obligats a marxar d’un indret, van a altres
pobles a donar-hi el mateix missatge. Ningú no els pot fer callar.
Senyor, dóna’ns el poder de ser testimonis teus a tot arreu.
Divendres, 27 de març Fets 14,8-20
La guarició, com en el cas de l’invàlid, venia més de la fe dels malalts que del poder
apostòlic (vers.9). Però, la gent pensa que són déus i els volen adorar. I aquest és un
perill real a l’església. Pau i Bernabé ho resolen proclamant l’únic Déu, el creador
del cel i de la terra. Tothom s’ha de convertir dels seus ídols a aquest únic Déu.
Treu de la meva vida, Senyor, els altres déus, que res no valen.
Dissabte, 28 de març Fets 14,21-28
Es van establint les bases per a la consolidació de l’església. Ells no poden atendre
tants llocs on han de predicar l’evangeli. Què fer? A cada església van designant
responsables que les presideixin. En el futur, el apòstols estaran en contacte amb
ells i els orientaran. Aquest va ser el motiu de moltes de les cartes de Pau.
Preguem pel nostre compromís d’acceptar responsabilitats a l’església.
Diumenge, 29 de març Fets 15,1-5
Es presenta el primer conflicte seriós en el si de l’església. Hi ha una part dels jueus
ortodoxos que han acceptat l’evangeli, però encara viuen el judaisme i pretenen
que tots els critians pagans es sotmetin a la Llei de Moisès. La discussió és molt
forta, i acorden de consultar l’església-mare i els apòstols. Amb aquest encàrrec,
Pau i Bernabé aniran a Jerusalem.
Els cristians no hem de carregar als altres càrregues inútils.