Dilluns, 16 de març Fets 11,19-26
Lluc, l’autor del llibre, torna a prendre el fil de l’extensió de l’Església. Els perseguits van cada
vegada més lluny, i prediquen a jueus i no jueus. Antioquia és la ciutat que més accepta l’evangeli, i l’església mare de Jerusalem hi envia Bernabé, que queda impressionat pel progrés
de l’obra i, a fi de consolidar-la, va a buscar l’ajuda de Pau. Una dada per a la història: va ser a
Antioquia on els cristians van ser anomenats cristians per primera vegada.
Que el Senyor ens doni creixement a l’obra que ha posat en les nostres mans.
Dimarts, 17 de març Fets 11,27-30
És el primer exemple que tenim de la solidaritat entre congregacions. En aquest cas, la congregació més afectada és la de Jerusalem. Una gran fam s’estén sobre la regió, i l’església
d’Antioquia acorda organitzar una col·lecta que fan arribar als que presideixen la comunitat
de Jerusalem. Bernabé i Saule, que havien estat enviats per l’església mare per predicar, ara
tornen portant ajut material per als més pobres.
Preguem pel Tercer Món, i perquè les esglésies multipliquin l’ajuda que hi envien.
Dimecres, 18 de març Fets 12,1-5
Un altre Herodes, nebot del que havia participat en la passió de Jesús, persegueix
els cristians. Per motius polítics, més que religiosos, fa decapitar Jaume, el germà de
Joan, i en veure que això li dóna crèdit entre els jueus, vol continuar aquest camí, i
fa empresonar Pere. Però, Déu té altres plans per l’apòstol.
Ens cal ser fidels en temps de calma i també enmig de la tempestat, en temps de
llibertat i en temps d’opressió.
Dijous, 19 de març Fets 12,6-11
Les cadenes i els guàrdies són com no res quan el Senyor decideix d’intervenir.
La llum entra en la foscor de la presó, i el missatger (àngel) del Senyor
allibera Pere. Però, ni ell mateix s’ho creia. Li semblava una visió. Finalment
constata el poder de Déu, i li dóna glòria.
Ensenya’ns a confiar en el teu poder, Senyor.
Divendres, 20 de març Fets 12,12-19
Des que es va saber que Pere era a la presó, tota la comunitat pregava intensament,
però quan Pere es presenta a la porta de la casa, en resposta a aquella pregària, no
s’ho poden creure. Només Rode ho fa. El que va passar a aquesta comunitat no està
gaire lluny del que passa molt sovint entre nosaltres: preguem, però no esperem
vertaderament una resposta ràpida i clara a la pregària.
La fe, a l’hora de pregar, és condició indispensable.
Dissabte, 21 de març Fets 12,20-25
En la mort d’Herodes, l’església primitiva hi va veure el càstig diví. No podia ser d’altra
manera. El rei s’havia col·locat en el lloc de Déu, i la gent l’escoltava com si de
Déu es tractés. La mort que li va venir, rosegat pels cucs, tenia un motiu molt clar:
haver usurpat l’honor degut a Déu. Corria l’any 44 d.C.
Donem sempre l’honor a Déu. Només Déu és Déu.
Diumenge, 22 de març Fets 13,1-3
A poc a poc, l’església es va organitzant. La d’Antioquia, que segurament era la més
nombrosa, tenia profetes i mestres, i l’Esperit va portar la comunitat a nomenar
homes dedicats a l’obra de missió. Bernabé i Saule reben la imposició de mans, i es
dedicaran plenament al servei de l’evangeli. Es tracta del principi del costum d’ordenar
pastors i missioners.
Preguem per tots aquells que es dediquen plenament a l’obra de Déu.