Dilluns 11 d’abril Isaïes 62, 8-9
El que ens sembla una cosa petita i normal és una gran benedicció i fruit preciós de la pau: Ens adonem a la casa Europa del que significa poder alimentar-los dels propis cereals i beure el propi cava? Sembla que no –sinó, no malgastaríem tant. A altres continents encara estan esperant aquesta benedicció, i comencem a veure als seus germans blancs com enemics que s’alimenten del seu arròs i beuen el seu cafè sense deixar gairebé res a canvi. Doncs valorem les coses i la gent, col·laborem amb Déu! Consumim menys, comprem bo, paguem just –serà per benefici de tothom.
Dimarts 12 d’abril Lluc 12, 4-7
Ja ens hem acostumat a mesurar el valor de la vida per quantitats: d’anys, de vivències, d’èxits, de reconeixement, de diners! L’evangeli ens recorda el que en el fons de l’ànima encara sabem: El valor de la vida només és que sigui viscuda, que seguim vius de debò. I mes que hi acumulem d’aquestes quantitats (que anomenem seguretat), més perill corre la vida d’ofegar-se, de ser una mort prolongada i tornar-se un infern. Encara no hem entès a Jesús, si temem més la mort després de la vida que la present. Doncs no tinguis por: Viu!
Dimecres 13 d’abril Salm 84, 2-6
La casa del Senyor s’ha posat en camí. No sempre ha estat fixa. Des del principi Déu ha sigut un vagabund, caminant amb el seu poble a través de deserts i d’aigües. Els israelites encara sabien que ni els cels dels cels poden agafar a Déu. Però per estar més a prop, a Déu li va agradar viure a una casa estable enmig del poble –durant un temps, fins que va voler venir encara més a prop, viure-hi amb cara humana, tangible i ferible. Llavors ha volgut fins i tot entrar dins nostre i va enviar el seu Esperit, lleuger com l’alè, fort com foc. Es va construir la seva casa amb vosaltres com pedres vives. Així una altra vegada està en camí, cap a les que no tenen casa, perquè gaudeixin de la seva: de germanes i germans.
Dijous 14 d’abril Lluc 5, 27-32
Sembla que, per seguir a Jesús i entendre’l, fa falta admetre la pròpia malaltia i reconèixer estar malalt. Com el leví, aquest funcionari acomodat que tenia de tot i més: la comoditat de seure, el poder d’imposar fiances, la seguretat dels diners. Però malgrat això no era feliç. Patia misteriosament, sentia la seva vida defallir -sinó, no s’hagués aixecat de sobte i seguit per només una paraula cap a un futur desconegut però sà. Els fariseus en contra se senten sans, es queden immòbils, Jesús no els pot tocar ni curar. Viuen sense ferides i moren sense sanador. El que no s’obre, quedarà sol. No li passarà res. Res de mal ni res de bo.
Divendres 15 d’abril Mateu 5, 13-16
Tu ets sal: No has de ser crema, ni sucre, ni llevat –simplement ser sal, i no perdre el gust.
Tu ets llum: No has de ser núvol, ni tempesta, ni foscor, ni foc artificial –simplement cremar i no amagar la teva energia. Així es veurà qui t’ha encès, així al voltant teu creixeran claredat i claror.
Dissabte 16 d’abril Gènesi 39, 20-23
Josep no es va resignar dins la presó. Hagués pogut dir-se: Aquest és el lloc més injust de l’univers, aquí no té sentit cap esforç, ja no crec en la justícia, m’he d’esforçar per salvar la pell. Gràcies a Déu, Josep no va actuar així. No havia d’acabar així, com hagués estat normal, perquè “el Senyor era amb ell i va mostrar-se bondadós amb Josep”. Josep no tenia sort a la seva vida, però tenia la gràcia d’un Déu que no s’atura davant d’uns murs que semblen lloc de penitència i de penalització. El Senyor va ser bondadós amb ell, i amb ell va canviar fins i tot a la presó.
Diumenge 17 d’abril Hebreus 12, 1-3
La vida, una carrera. Aquest dia, una nova etapa. Cada pas, un nou esforç. Quina prespectiva més dura! No s’assembla massa a la que ens pinten els apòstols del capitalisme, que ens volen fer creure que som àguiles, quan som ovelles per ser menades per ells? La vida, una carrera, cadascú contra l’altre? Si, diu l’apòstol de Crist, la vida és una carrera. Però amb una finalitat diferent, amb rastres per seguir i amb companys davant, darrera i al costat. La fi ja és clara: la dreta del tron de Déu, felicitat i plenitud per a tu i per als altres. I qui ho tingui clar, pot passar també per altres etapes: de suplici i de creu, de vergonya i d’atac. No importen tant aquests passos, veient les rastres de Jesús, sentint la seva força i sabent que els seus seguidors estan al costat nostre. Perquè la vida és comunitat, la vida és esforç, la vida és alè, la vida és avançar.