eecUna molt significativa part dels ciutadans de Catalunya, vol expressar a les urnes quin futur vol pel seu país, i ho ha fet i ho fa d’ una manera pacífica, transversal i consistent al llarg dels darrers anys. En front d’ aquesta voluntat el Govern i les forces majoritàries de l’ Estat Espanyol, hi oposen una negativa rotunda emparant-se en una interpretació restrictiva de la Constitució, negant un dret que és inalienable i preval davant de legalitats puntuals.

Vénen de molt lluny els motius que fonamenten la voluntat de tot un poble per expressar la seva voluntat a les urnes, molts intents de construir un Estat que fos respectuós amb la diversitat. Els anys han anat transcorrent i amb ells s’ ha anat esvaint l’ esperança de què la diversitat fos percebuda com una riquesa i un creixement dels pobles i nacions que formen l’ estat espanyol.

La moneda de canvi rebuda, ha estat una acció política continuada de rebaixar aquells aspectes diferencials i identitaris més pregons, no respectar un model educatiu que administra amb saviesa el coneixement i domini de la llengua, reducció de competències en la governança i que paradoxalment són admeses en altres comunitats autònomes, una política econòmica que s’ esmerça en reduir la capacitat d’inversió i creixement, apel·lant a una solidaritat que depassa el límits de la raonabilitat i que posa en perill no ja l’ estat del benestar, sinó el manteniment de serveis bàsics i prioritaris com són l’ educació, la cultura i la sanitat de tot un país.

També és just reconèixer que conviuen a Catalunya diferents visions i que hi ha una part de la població que no accepta els arguments exposats, alguns defensen la continuació del’actual estat de coses, altres defensen l’opció de canvi de la Constitució per obrir-se a un model federal que corregeixi els greuges descrits. És evident que aquesta situació complexa no es pot resoldre sense acudir a una Consulta que doni d’una manera democràtica i objectiva quina és l’ opinió majoritària dels ciutadans. Sense aquesta opció no hi haurà una solució que posi fi al greu conflicte polític i social en el que estem submergits.

Per totes aquestes raons l’ Església Evangèlica de Catalunya (EEC), manifesta que està a favor del dret a decidir”, i ho fa per una convicció pròpia, fonamentada en valors evangèlics que ens menen cap a espais on prevalguin la pau i la justícia i on es resolen els conflictes humans de manera pacífica i amistosa.

La nostra església pertany en l’ àmbit de l’ Estat Espanyol a la Iglesia Evangélica Española (IEE), una “església unida”, que té com a referència dos grans famílies del protestantisme històric, la metodista i la reformada, doncs bé en l’ últim Sínode de la IEE, celebrat l’ octubre del 2013 a Málaga, es va aprovar una resolució per una amplíssima majoria que diu en el seu literal el següent :

“Considerem un principi del nostre ordenament la Declaració Universal de Drets Humans i en base a aquesta, el dret d’ autodeterminació dels pobles perquè puguin decidir el seu futur.”

Una declaració que té el valor de ser adoptada per sinodals procedents de tot l’ Estat Espanyol, i que reflecteix respecte i consideració absoluta a una construcció d’ un món més just, basat en el respecte a la legitimitat moral de tots els ciutadans.

 

Joel Cortés i Casals                                                                      Ignacio Simal Camps
President de la Comisión Permanente de l’IEE                    President de la Mesa de l’EEC

2 thoughts on “Davant del moment polític que viu Catalunya”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *