Crònica del concert ofert a l’Església Evangèlica del Poble Nou el 28 d’abril de 2018, interpretat per en Josep Meseguer, acompanyat per la Núria Prades i el Xavier Cases.

En Josep Meseguer, acompanyat per la Núria Prades i el Xavier Cases, interpreta els cants espirituals d’Ausiàs March (segle XV), així com dels primers himnes de la Reforma Protestant d’en Martí Luter (s. XVI).

El concert, celebrat el dissabte 28 de març de 2018, va tenir lloc a l’església evangèlica de Poble Nou (C/Llull 161, Barcelona). Amb aquesta activitat l’Església Evangèlica de Catalunya tanca les celebracions del 500 anys de la Reforma protestant començada pel Martí Luter al 1517.

Dos càntics d’Ausiàs Marc, amb una exquisida introducció per la Ma. Lluïsa Pazos, experta en l’obra del autor, que va ressaltar la seva cerca espiritual expressada en els seus poemes.

Aquest és el 1er càntic espiritual d’Ausiàs Marc.

Enllaç al àudio: https://www.ivoox.com/cants-reforma-ausias-marc-i-luter-audios-mp3_rf_25720957_1.html

Aquest és el 2n càntic espiritual d’Ausiàs Marc.

Enllaç al àudio: https://www.ivoox.com/cants-reforma-ausias-marc-i-luter-audios-mp3_rf_25721010_1.html

Sis himnes de Martí Luterinterpretats pel Josep Meseguer (arranjaments musicals fets per ell mateix i la Núria Prades) .

Comentaris introductoris (Víctor)[1]:

Sobre Luter i la música de la Reforma, diu la historiadora Lyndal Roper:

Luter era brillant escrivint himnes i la seva introducció cantada en la litúrgia, en la qual participava tota la congregació, homes, dones i nens, va canviar el lloc que ocupava la música a la religió. Els himnes van passar a ser part de la cultura musical alemanya i serien fonamentals en la música de Bach.[2]

I afegeix Heiko Oberman, el gran biògraf de Luter:

El major regal de Déu, després de la teologia, és la música; té amb ella moltes coses en comú, ja que sana l’ànima i eleva l’esperit. Ja en els seus anys d’escolar i estudiant Luter va gaudir cantant i tocant algun instrument. Sense música, l’home és una pedra; però amb ella pot fins i tot espantar al dimoni: «Sovint la música m’ha calmat i m’ha alliberat de grans penes». Les cartes, la música i la companyonia són dons divins.[3]

Se li atribueixen a Luter uns 37 himnes. Alguns són originals, altres estan basats en Salms o en altres passatges bíblics, alguns són traduccions del llatí i altres són arranjaments de cançons folklòriques religioses en alemany[4].

Els himnes de Luter mostren l’experiència de fe que ell va re-descobrir en la Paraula: el Déu encarnat en el fill de Maria, el Déu que ve a nosaltres i que mor per nosaltres a la creu, per redimir-nos.

1.- Del alto cielo bajo yo

Enllaç al àudio: https://www.ivoox.com/cants-reforma-luter-i-ausias-marc-audios-mp3_rf_25721507_1.html

Himne basat en un passatge bíblic que no és un Salm. Títol en alemany: Von Himmel hoch da kom ich her. (Del alt cel vinc jo). L’advent segons l’evangeli de Lluc. Escrit per al seu fill Hans a 1534. Melodia probablement feta per Luter a 1539. El text de Luter originalment tenia una melodia profana: el cant folklòric Ich kimm aus fremden Landen(“Sóc de terres estrangeres”).

2.- Creemos en un sólo Dios

Enllaç al àudio: https://www.ivoox.com/cants-reforma-luter-i-ausias-marc-audios-mp3_rf_25721783_1.html

Traducció del llatí. Wir glauben all’an Einen Gott(Creiem en un sol Déu). Patrem credimus, el Credo de Nicea versificat. Tres estrofes de deu versos cada un. Inclòs en la Missa Alemanya 1526. Melodia del s. XV. Wittenberg 1524.

Comentaris introductoris (Víctor): Si pensem que abans de la Reforma la gent assistia a l’església i escoltava passivament sense entendre res (la Missa es feia en llatí), entendrem que va ser una gran revolució el que Luter introduís el cant congregacional, en la llengua que parlava la gent. Es cantaven els salms, les confessions, les lectures, participava el cor i es feia participar a tota la congregació.

Diu Sören Bolander, en les seves reflexions sobre Martí Luter i la música litúrgica:

És, sobretot, pel que fa a la tasca de la música en el context litúrgic on Luter difereix de Calvino i Zwingli. Luter té molta més confiança en les possibilitats positives de la música com serventa de Déu en el culte […] La concepció de Luter sobre la tasca de la música és bastant pragmàtica. Confia en el poder atractiu dels tons. Ells poden conduir els homes a col·locar-se sota la influència de la Paraula. I quan els homes estiguin influïts per la Paraula, el missatge es gravarà sobre la seva consciència molt més, ja que la música subratlla i posa en clar el text. La influència del missatge resulta més gran, amb un ímpetu més intens, amb ajuda de la música.[5]

Els himnes de Luter expressen el més íntim de la fe cristiana: el cristià és el que espera en Déu, que reconeix que tot és gràcia, que tot ho ha rebut de Déu. Escoltarem ara tres himnes més de Luter.

1.- Rogamos al buen Consolador

Enllaç al àudio: https://www.ivoox.com/cants-reforma-luter-i-ausias-marc-audios-mp3_rf_25721874_1.html

Preguem al bon Consolador. Arranjament de cançó folklòrica religiosa en alemany Nun bitten wir den heiligen Geist(Ara preguem a l’Esperit Sant). Quatre estrofes. Himne de Pentecosta. Melodia del s. XIII. Wittenberg 1524.

2.- Sostennos firmes, ¡oh Señor!

Enllaç al àudio: https://www.ivoox.com/cants-reforma-luter-i-ausias-marc-audios-mp3_rf_25721967_1.html

Himne original. Erhalt uns Herr bei deinem Wort. (Senyor, mantén-nos ferms en la teva paraula). Escrit per als nois del cor de Wittenberg, per a ser cantat contra els dos enemics de la cristiandat: el Papa i els turcs que assetjaven les portes de Viena. Tres estrofes. Melodia gregoriana modificada per Luter, 1543.

3.- De lo profundo clamo a Ti

Enllaç al àudio: https://www.ivoox.com/cants-reforma-luter-i-ausias-marc-audios-mp3_rf_25722073_1.html

Himne basat en un Salm. Aus Tiefer Noth Schrei ich zu dir. Salm 130. (Des de la meva profunda necessitat clamo a Tu). Penediment i fe. Quatre o cinc estrofes. Melodia de Luter o Walter 1524.

Comentaris introductoris (Víctor): El següent himne de Luter és considerat l’himne de la Reforma, el que ha encarnat millor l’esperit de la Reforma. Està basat en el Salm 46, però també en el Salm 33 i en Efesis 6. És un himne, però també una consigna de batalla, perquè la fe cristiana és també una fe militant, una fe insubmisa. El teòleg Paul Tillich diu que el principi protestant és l’anti-idolatria, perquè no podem ni hem idealitzar ni confiar en res ni en ningú que no sigui el Senyor crucificat. Luter ens recorda que cap dogma, ni cap església o institució ens condueix a Déu. Només Déu ens portarà a Déu mateix, al proïsme i a la vida plena, per mitjà del seu fill Jesucrist.

Escoltarem ara, l’himne titulat en català Déu és l’auxili, un ferm castell.

Castillo fuerte

Enllaç al àudio: https://www.ivoox.com/cants-reforma-luter-i-ausias-marc-audios-mp3_rf_25722211_1.html

Himne original. Ein ‘fest Burg ist unser Gott. Salm 46 (també Salm 33 i Efesis 6). Castell fort és el nostre Déu (Himnari Cants de Glòria: Déu és l’auxili, un ferm castell). Quatre estrofes. Melodia de Luter 1529.

[1]A càrrec del Víctor Hernández (pastor de l’església evangélica Betlem, al barri del Clot, Barcelona)

[2]Lyndal Roper, Martín Lutero. Renegado y profeta, Barcelona: Taurus, 2017, p. 427.

[3]Heiko A. Oberman, Lutero. Un hombre entre Dios y el diablo, Madrid: Alianza, 1992 (orig. alemany: 1982), pp. 365–366.

[4]Cf. Sören Bolander, “El don de la música. Algunas reflexiones acerca de la música litúrgica de Martín Lutero” en Lutero ayer y hoy, VVAA (David Arcaute / Norberto Bertón/ Sören Boiander / Lee Brummei / Luis Farré / José Miguez Bonino / Emilio Monti / Rodolfo Obermüller / Ricardo Pietrantonio / Sidney H. Rooy / Juan Stumme / Mario Yutzis), Buenos Aires: La Aurora – ISEDET, 1984, pp. 211–215.

[5]Ibid, p. 178.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

 

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.